Pàgina 2

treball

juliol 1976

La llarga lluita per la llibertat

Dues notes han caracteritzat,a grans trets, la política del PSUC, la mobi- lització de masses i el treball unitari amb totes les forces antifeixistes, Ambdós elements expliquen cada pàgina d'aquesta història de quaranta anys di- ficilíssims, primer durant una terrible guerra civil i després al llarg del franquisme, enmig d'una repressió bru- tal contra els dos eixos de l'activitat política del Partit: repressió contra tots els qui treballaven per la unitat d'una oposició heroica i repressió tam- bé contra un moviment obrer que recupe- rava, dia a dia, els drets i les lli- bertats fonamentals, mitjançant un com- bat paorós, dúincansable úi profundament polític,

Sota el signe de la unitat

El treball unitari va lligat a Ja mateixa història del PSUC: el seu ma- teix nom recull els afanys unitaris dels socialistes catalans que volien lluitar pel socialisme en un panorama polític fragmentat, amb notable implan- tació dels partits burgesos i una cer- ta preponderància de les tesis anar- quistes en el si del moviment obrer, Quan el PSUC neix, l'any 1936, la im- plantació del gocialisme entre la clas- se treballadora és escassa. líentre que je al final de la guerra civil,la pràc- tica del PSUC ha permès un notable in- crement de la UGT catalana, fins al punt que compta amb més afiliats que la mateixa CNT. Tampoc abans de l'aparició del PSUC no havia estat fàcil el lligam entre el nacionalisme català i les clas ses populars.

Un partit que neix i viu lluitant con-

tra el feixisme i per la llibertat

La victòria a les eleccions de 1936 ja és deguda en gran part al moviment unitari que havia portat a la creació del rront Popular. Immediatament des- prés de la seva constitució com a par-

tit, tant el PSUC com lés Joventuts So-.

cialistes Unificades (JSU) s'imposen la

Rafael Vidiella, dors del PSUC,

un dels funda-

tasca de defensar la República contra la sublevació feixista, mitjançant la promoció de l'Exèrcit Popular i l'orga- nització de la producció a la reraguar- da. Amb la derrota, gràcies a l'ajuda que rep Franco de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, i malgrat la terri- ble persecució contra els militants del PSUC i de la JSU, així com tembé contra totes les centrels sindicals de la Re— pública, els comunistes van encapzalar l'organització de la resistència, a la guerrilla, d'una banda, i lluitant con- tra els nazis, amb els resistents fran cesos —als camps de concentració van morir molts comunistes catalanst—, d'u- na altra. La llista dels afusellats, tant als carrers de Barcelona com a les presons franquistes, és llarguísgima.

Una tasca primordial: ajudar les masses a organitzar-se

Quant a les lluites obreres,el PSUC, que creu veritablement en l'autonomia de les organitzacions Obreres unità- ries, no fa el seu sindicat, però pres- ta sempre suport,i dedica tots els seus

esforços, al treball sindical i polític de les impressionants lluites obreres que el franquisme ha conegut, Concreta- ment, la història de les Comissions Obreres compta amb moltes víctimes del PSUC, amb una participació ferma i de- cidida dels millors militants Obrers del Partit en el seu arrelament a cada fàbrica, a cada zona, Com també, poste- riorment, els pagesos del PSUC estan presents a la Unió de Pagesos,

Un especial esment caldria fer de la presència dels homes del PSUC en les organitzacions populars, com ara el Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona,les Associacions de Veins, els centres culturals, els grups de So- lidaritat, les comissions de treballa- dors en situació d'atur,tots els àmbits del Congrés de Cultura Catalana. La vie da del Partit passa per un treball quo- tidià en aquestes organitzacions popu- lars.

La unitat de l'oposició democràtica

Cuant a les instàncies polítiques,el Partit Socialista Unificat de tatalunya ha estat sempre representat i ha preg- tat suport, amb una perseverança que a-— vui reconeixen totes les forces políti- ques d'oposició, als organismes unita- ris que han permès que vagi quallant l'alternativa unitària de l'oposició de mocràtica a Catalunya. I així, el PSUC estarà present a la formació de la Tau- la Rodona de Barcelona, a la Coordinado ra de Forces Polítiques de Catalunya, a l'Assemblea de Catalunya, de la qual s'ha convertit en defensor insubornable i en les mobilitzacions de la qual ha participat amb tots els mitjans al seu abast i, finalment, al Consell de For- ces Polítiques de Catalunya.

Una de les garanties del PSUC de ca— ,Ta al futur és, precisament, aquesta presència constant i pública, malgrat la repressió, arreu del poble català, on era possible lluitar contra sistemes polítics anti—populars.

Lina Òdena

Els herois

Entre les víctimes innombrables del PSUC, heus aquí alguns dels més destacats que han pagat amb la vida:

Jaume Graella, Antoni López Raimun- do,Lina Òdena, Antoni Sesé, "lanci-

Lina Òdena, dirigent de la Joventut Comunista de Catalu- nya 1, després, de les JSU, va morir heroicament al front de Granada quan la guerra,

lla i Hilari Arlandis,morts durant la guerra. Josep Fusimanya, mort al front soviètic el 1943, i Josep Mi- ret, mort al camp de Mauthausen el

1944. Alexandre Eatos, mort a la comissa-

ria de Barcelona el 1940. Otili Al- ba i Tomàs Pons, afusellats el ma-

teix any. Jaume Girabau, afusellat el 1942, Eduard Segrià di Francesc

Serrat, afusellats el 1945. Joaquim Puig Pidemunt, Angel Carrero, Pere Valverde i el dirigent de les Joven tuts HNumen Mestres, afusellats el

1949. Joan Panyella, Solsona i Mo-

reno, morts en combat contra la Guàrdia Civil el 1953.

juliol 1976

Treball i la llibertat d'expressió

Els qui fem Treball", l'òrgan central del PSUC, . volem intervenir en aquest quaranta aniversari del Partit per parlar de la llibertat d'expressió, Es un fet prou conegut "i acceptat, Àdhuc per aliats cir— cumstancials nostres- que el PSU de Catalunya s'ha guanyat entre les masses una imatge de profunda con- vieció democràtica durant aquestes quatre dècades de lluita capdavan- tera per la llibertat, En nom de Treball", només ens cal recordar el company Joaquim Puig Pidemunt que fou afusellat el 17 de febrer de 1949, a Montjuic, per ser el di- rector del nostre periòdic, És a dir, per reivindicar, amb les armes de la crítica, les llibertats polí- tiques i nacionals de Catalunya, I per fer-ho en català, des de 1946, data de la reaparició ininterrompu- da de "Treball" després de la guer- ra civil,

Els qui treballem en el camp de la comunicació sabem molt bé el que suposa per a un poble viure sota règims que conculquen la llibertat d'expressió,Coneixem les conseqièn- cies profundes que té per a una so- cietat viure privada del creixent intercanvi d'informació que carac- teritza les actuals societats des- envolupades. Per això entenem que una informació lliure és, no sola- ment un dret inalienable -—i no con- querit encara al nostre país-, sinó un element essencial per al desen- volupament cultural, social i eco- nòmic.

El combat per fer realitat a- quest dret tot just ha començat. Cal fer front a les intencions re- formistes que pretenen "retallar" les llibertats, marginant totes les expressions que neixin al si del moviment popular. Caldrà denunciar els condicionants de tota mena que posen els principals canals d'in- formació de l'Estat espanyol en

"mans dels grups monopolistes i dels partits de les diverses fraccions de la burgesia. I quan el país ar- ribi al socialisme, caldrà també lluitar contra totes les concep- cions caduques úi antidemocràtiques que vulguin "retallar" també la llibertat d'expressió. Més ben dit, això cal fer-ho ja des d'ara, difo- nent la nostra concepció d'un so- dialisme on la llibertat d'expres- sió serà una garantia per a tothom. Perquè la llibertat és indispensa- ble per a fer brotar la veritat i demà, com avui, la veritat seguirà sent revolucionària.

trebal1l1

El comunistes presents a les principals lluites

Malgrat la repressió brutal, el PSUC estarà tothora present en les lluites obreres i populars al llarg del franquisme.

—En 1951 el PSUC juga un paper actiu en el boicot als tmamvieg, que aca ba convertint-se en la vaga general d'una ciutat afamada. Gregori López Raimundo i d'altres dirigents comunistes són detinguts poc després,

—En 1956 i 1957 els comunistes són també presents entre els estudiants que celebren la Primera Assemblea Lliure i s'uneixen a la protesta popu— lar.

-En 1957 i 1958 són detinguts, respectivament, EmiliA Fàbregas i Miquel Núfiez, en relació amb les grans lluites obreres de Barcelona, sohre tot al ram del Metall.

—En 1962, accions de solidaritat amb els miners d'Astíries i vaga a la "Siemens" de Cornellà.

—En 1963, noves lluites i formació de les primeres Comissions Obreres.

-En 1966 el PSUC participa en el prooés constituent del Sindicat De-

O mocràtic d'Estudiants, així com en la creació de la Comissió Obrera Naci

onal de Catalunya. d

—Als anys segúents el PSUC es mobilitza, junt amb d'altres forces, en la celebració de l'Onze de Setembre, diada nacional de Catalunya.

—En 1969, després d'un estat d'excepció que costa molt car al PSUC, aquest juga un paper destacat en la formació de la Coordinadora de For- ces Polítiques de Catalunya.

—En 1970 les lluites entorn del procés de Burgos salven la vida als sig patriotes bascs processats. Els comunistes juguen un paper destacat en l'Assemblea Permanent d'Intel.lectuals reunida a Montserrat i en les ma— nifestacions del carrer que aturen la mà del botxí.

—En 1971 se celebra la I Sessió de l'Assemblea de Catalunya. El 18 d'oc tubre, ocupació de la Seat i assassinat, per la policia, del treballador Antoni Ruiz Villalba.

—En 1973, grans mobilitzacions solidàries a Catalunya per l'assassinat de l'obrer de la Tèrmica, Ferníndez Mírquez. Gran manifestació del Pri—

mer de Maig a Sant Cugat. i -En 1975, enmig d'una gran ofensiva reivindicativa de masses,

la victòria electoral de les candidatures "unitàries i democràti propiciades per les Comissions Obreres, amb el suport actiu del PSUC,

destaca ques"

de "Combat", Òrgan del PSUC a Mataró.

Pàgina 3

P, ee //) cm

un tot 4'Ra punda

all

NEE DN s liiler mm JUNIVERSITAT mena i

Olga ana 000) DQÓ

UV)

J9/

(dr)

An (

em:

dl Les

Mo. eo VS Tn

) d' VI Pa Dt a D Lima fara

mames

MIT.

EN /: Es al Nu LE

A EL, PE ZÚ

VISCA —

. h Q ú

I Sy y

j 2 ni) : PS OR

Es Gea ra ll

SAR E SAC RA

—

jj)

—A LA M0PRLO l —

Lli

I j I I 72

Vifo x IS —— P

La Model és (om Un Ou. qprquú a fra el vad s'Ài mou.

ereerry a 28/ h Hy Qua,

CLC EL As Ron

7 , Q De

a a ———

Pàgina 6

treba1l1

juliol 1976

ocialisme en democràcia

Què volem els comunistes7

Volem una societat sense classes, on el treballador no sigui explotat, sense atur ni misèria, sense discriminacions per raó de sexe, raça O nacionalitatjon cada individu —sigui vell o infant, ma- lalt o invèlid- tingui garantida la sa— tisfecció de les seves necessitats. Una societat on la riquesa estigui al ser- vei dels treballadors i. no els treballa

dors al servei de la riquesa d'uns pocs.

És a dir, una Bocietat sense capita- listes ni terratinents, on els mitjans de producció siguin de propietat col- lectiva. Una societat realment lliure, on el ciutadà pugui participar activa- ment en el govern del país, de l'empre- sa i del barri en què habita.Una: socie- tat que desenrotlli la germanor i la so lidaritat i no,com l'actual, l'egoisme, l'esperit competitiu i l'agressivitat. Une societat sense opressió ni guerra.

Els comunistes som hereus d'una tradi- ció amb mèrits i errors

la societat sense classes no exis- teix encara enlloc. Perrò en paisos que representen un terç de la humanitat el poder dels capitalistes i terratinents he estat enderrocat i s'ran creat les bases materials del socialisme. Els co- munistes tenim el lejgítim orgull de po-

der afirmer que allà on el poder capita '

lista he estat vençut (excepte a Cuba) el mèrit principal de la victòria recau sobre el partit comunista.

Al meteix temps, hem de reconèixer Que no tot han estat flors i vicles en el cemí de la revolució, la qual ha es- tat sempre una. empresa sobrehumana, en què s'han comès errors, injustícies i brutalitats. jifícilment podia ser d'al- tra manera, si hom té en compte les in-— justícies i els horrors contra els quals s'har alcat els oprimits,així com les violèriciec i guerres que el capita-

lisme i la reacció mundials han aplicat

contra qualsevo. moviment Der VaCÍ fic nus fos. fresc el record de Xile.

alliberador,

La revolució socialista ha fet fer passes de gegant a la Unió Soviètica, a Xina i als altres paísos socialistes.

Per una democràcia política i econòmica

Contràriament

"Encara és ben.

als anarquistes, els marxistes sempre hem defenuat que cal una llarga etapa de transi ció a la societat senge classes. Més encara, els comunistes de l'ES tat espanyol soctenim avui que cal lluitar, un cop conquerida la lli-—

Els ha arrencat de l'esclavatge feudal i imperialista, n'ha fet potències in- dustrials, n'ha elevat el nivell de vi-—

da i de cultura.Els ha convertit en bar:-

reres contra l'expansió i la bel.licosi tat de les potències capitalistes, Els errors de la revolució no poden ocultar aquests mèrits. I aquests mèrits no po- den ocultar els errors,

No als models exteriors de socialisme

Els comunistes catalans no podem o— blidar el paper positiu de la Unió So- viètica al món perquè fou l'únic país, llevat de lèxic, que ajudà la República espanyola quan tothom d'abandonava a la seva sòrt davant de la sublevació fei- xista i l'agressió germano-italiana de 1936. Però seríem pèssims revoluciona- ris si no sabéssim aprendre dels nos- tres errors i dels errors dels altres.

Per això no acceptem cap model exte- rior de socialisme: ni el soviètic, ni el xinès ni cap altre. Lluitem per un socialisme propi, que reculli el caràc- ter i la voluntat del nostre poble i les lliçons de la història.

Per un socialisme democràtic i pluri—

partidista

El socialisme en un país relativa- ment avançat com és el nostre només és possible dintre del marc de la democrà- cia política, amb la plena vigència de les llibertats polítiques per les quals venim lluitant sota la dictadura: lli— bertat d'expressió,de reunió, d'associ- ació i dret de vaga.Això suposa la ple- na llibertat de funcionament dels par-— tits polítics, el pluralisme ideològic, l'autonomia dels sindicats i altres or— ganitzacions socials,la llibertat reli- giosa,la llibertat de creació i expres- sió en el terreny de l'art i la cultura

1 a la pregunta de com es defensarà el nou règim socialista de les escome- ses reaccionàries, si hi ha tanta lli- bertat per a tothom, la nostra resposta és contundent: per la mobilització per- manent de les masses populars.El socia- ligme, O té arrels sòlides i vives en el poble, o no és socialisme, El socia- lisme, o serà democràtic O no serà,

bertat política,per una democràcia política i econòmica basada en la nacionalització de la banca i les assegurances úi les grana empreses monopolistes.Aquest règim no seria encara el sacialigme, perquè hi gubsistirien les empreses privades petites i mitjanes. Però el sector públic hi tindria un pes determi- nant úi permetria, a través d'una planificació econòmica, abordar da golució dela grans problemes de la

Via pacífica o via revolucionària:

Els comunistes catalans,com la resta de. comunistes espanyols,preconitzem una via pacífica a la democràcia i al socia lisme, És que hem abandonat els nostres principis revolucionaris7

No, no hem abandonat els nostres principis, sinó que els adaptem a les condicions del nostre país.En una soci— etat desenvolupada úi culta com la nos— tra, la democràcia ji el socialisme po- den esdevenir aspiració conscient de mi lions de persones, de tal manera que és possible crear una pressió social i po- lítica capaç de produir el canvi sense grans trasbalsaments, L'experiència re— cent ho demostra.La lluita obrera i po- pular, amb vagues, manifestacions i al- tres mitjans de protesta,així com l'ac— ció política de les forces democràti— ques, ha permès de descompondre pacífi— cament la dictadura fins a situar-la prop del seu final.

En condicions de democràcia serà pog sible difondre enormement les idees i propostes socialistes. Serà possible plantejar-se la conquesta de majories pel socialisme, tant al Parlament com als municipis,a les barriades, als sin- dicats, en el món de la cultura. La so— cietat catalana d'avui compta amb una àmplia majoria d'assalariats,objectiva- ment interessats en l'abolició del capi talisme, i amb amplis sectors interme-— dis perjudicats per la política del gran capital. L'aparell d'estat es com— pon de dotzenes de milers d'empleats entre els quals creix el sentiment de pertànyer a la mateixa massa explotada que els restants treballadors. JI tots hem après a odiar durant 40 anys el fei Xisme i la reacció autoritària i centra lista. Formem una societat madura per al socialisme.

D'altra banda, un exèrcit modern és massa potent ner ésser vençut per una població civil en combats armats. Un canvi nolítico-social només és possible si l'acció política és capaç de neutra- litzar les forces armades. Í això només és possible si s'ha desenvolupat un am- plíssim corrent d'opinió, una vasta ac- ció de masses susceptible d'influir tam bé entre els militars.

sanitat, l'educació i ela altres serveis socials, i emprendre una política econòmica més favorable als treballadors. i

Els comunistes convoquem tots els sectors socials,a excepció del gran capital, a lluitar per aques- ta nova democràcia, a partir de la qual, i en un procés gradual i pro, longat, es podria abordar democrà- ticament la construcció del socia ligme,

——————ÉÉ——— a ————éÉ—— ———————————É és ç—————

juliol 1976

treball

Pàgina 7

Un partit ob

MEl P.S.U.C, és el partit polític de la classe obrera ia i organitzador del moviment progressiu i revolucionari del poble de Catalunya"

Nuè vol dir que el PSUC és el partit Polític de la classe obrera2 No vol dir que tots els seus membres siguin obrers, ni aue lluiti únicament per la classe obrera. A més d'obrers,tambe hi militen empleats, pagesos, tècnics, funcionaris, bvrofessionals, dintel,lectuals i estu- diants. Alguns emoresaris petits i mit- jans acullen favorablement la seva polí tica,simpatitzen amb ell i militen fins i tot a les seves files, Els cristians progressistes hi tenen el seu lloc sen- se cap discriminació, tot ocupant-hi cèrrecs de la més alta responsabilitat. Hi troben el seu lloc joves i vells,do- nes i homes, gent de totes les comar- ques catalanes.I el PSUC no s'ocupa no- més dels problemes obrers, sinó de tots els problemes generals del "país: és un partit nacional,un partit de tot el po- ble de Catalunya.

Per què diem, doncs, que és un par-— tit obrer"Perquè s'inspira en la defen- sa permanent dels interessos i aspira- cions de la classe obrera, que, pel fet d'ocupar un lloc central en la produc- ció,de ser la més explotada, la més cop centrada i disciplinada, és la destina- da a encapçalar tot el poble en la llui ta per la llibertat i el socialisme.

El socialisme és l'organització de la societat d'acord amb els interessos obrers, és a dir,basada en la preeminèn cia del treball i no del capital,en què els treballadors no siguin explotats al servei d'una minoria acumuladora de ri— quesa, poder i cultura, sinó que formin una comunitat de ciutadans lliures i i- guals en drets.

El P.S.U.C. és un partit nacional català

La seva pròpia naixença és mostra de

rer 1 català

l'especificitat catalana: a l'Europa de l'època, fou l'únic cas de fusió de so- cialistes i comunistes en un sol par- tit.

La trajectòria posterior del PSUC ha corroborat el seu caràcter nacional, El PSUC ha mantingut sense interrupció la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya liquidades pel franquisme. Ha defensat des dels primers moments de la postguerra la llengua catalana, donant un exemple indiscutible de catalanitat amb la publicació, en català —iniciada el 1943 úi ininterrompuda des de 1946-, del seu òrgan central TREBALL.Els comu- nistes han participat des dels primers moments en les principals iniciatives destinades a reivindicar l'entitat na- cional de Catalunya i la seva cultura.

El PSUC ha desplaçat .l'hegemonia que l'anarcosindicalisme 0 tenia sobre la classe obrera catalana, posant així les bases d'una política autònoma de classe i d'una fusió entre lluita obrera i rei vindicació nacional catalana. El PSUC és el partit que representa millor els interessos dels obrers catalans, siguin catalans d'origen o immigrants,i ha edu eat els treballadors immigrants en l'a- mor a Catalunya úi en la identificació amb les seves aspiracions a la lliber- tat nacional.

Al mateix temps, el PSUC explica que les llibertats catalanes no les aconse— guirem només a Catalunya, sinó que són inseparables de la democràcia a tot l'Estat espanyol. ue cal la unitat de les forces democràtiques i populars de tot Espanya contra l'estat feixista i centralista que ens oprimeix tots. El PSUC, juntament amb el PCE, defensa una alternativa capaç d'unir les forces de- mocràtiques dels pobles d'Espanya: la solució federal.

Els immigrants d'altres terres d'Es

panya són una part important del poble

Els immigrants d'altres terreg d'Es— panya són una part important del poble treballador de Catalunya i, alhora, una vart important del PSUC. Han aportat un esfor: decisiu en la prosperitat de Ca— talunya i han estat una força destacada en la lluita per la llibertat. En el PSUC troben un partit que els defensa com a treballadors,que els ajuda a con— solidar la seva consciència de classe i l'eleva a un nivell polític, que els fa comprendre l'opressió nacional de què és objecte Catalunya i, en definitiva, que els ajuda a incorporar-se a la co- munitat catalana.

El PSUC comparteix 1a fórmula de l'Assemblea de Catalunya: "és català qui viu i treballa a Catalunya", fórmu- la que estableix la plena igualtat ju- rídica i política de tots els habitants del país, siguin catalans d'origen o immigrants, Al mateix temps considera que la integració lingúística i cultu— ral -és a dir, la plena incorporació a Catalunya- només és possible per la nor malització plena de la llengua i la cultura catalanes. (I que aquesta inte- gració no es pot fer en cap cas serse el reconeixement : del dret dels immi- grants al conreu de la seva llengua i

" cultura d'origen.

Una revolució universal

El PSUC ha estat i és un partit internacionalista. El desenvolupa— ment de les forces productives i de la lluita de classes a escala mundial confirma que "el socialis- me és una revolució universal que només triomfar plenament en l'àm- bit universal", Per això sentim com a nostres els fets històrics del 1917, a Ríssia, la victòria de les forces populars i revolucionà- ries a Xina, l'any 1949 i a Cuba, deu anys més tard. Com són part de

la nostra lluita, també, les derrg tes que l'imperialisme ha sofert darrerament a Vietnam, Laos, Cam- bodja i Angola.

El PSUC entén, però, que la se— va aportació internacionalista es— senoial és la de fer la revolució al nostre país, de participar a la transformació socialista al costat de totes les forces progressistes de l'Estat espanyol. Aquest deure

. exigeix la independència total de qualsevol estat, àdhuc socialista. Obliga també a no renunciar a la crítica. I és per això que els er— rors del socialisme, les deformaci

ons que ha sofert als paisos que,

en condicions tan difícils inicia ren la seva edificació han d'ésser també per a nosaltres un camp per— manent d'ensenyances, H No cal dir, però, que l'interna cionalisme dl'entenem també com a solidaritat permanent, política i pràctica, amb tots els pobles que, com el xilè, lluiten contra el fei xisme. I com a defensa constant de la lluita per la pau, per la coe- xistència pacífica, senge la qual la revolució deixaria d'ésser un fet .nacional i la lluita de clas- ses a cada país ja no seria el mo- tor d'una història abocada a la barbàrie i a la destrucció.

—————————————————————————————————————ee ee ee

'Pàgina 8

treball

juliol 1976

è Per què sóc al partit

Ho haguéssim volgut demanar a molts militants, A joves i vells, dones i ho- mes, Coneguts públicament o militants

ò del treball amònim però quotidià, el més heroic, Però, per raons que són fà- Cils de comprendre, hem hagut de reduir el ventall de companys i companyes que contesten, amb noms i cógnoms, el per- què estan al FSUC.

Un dels fundadors, Josep Solé i Bar berà respon, sense pensar-s'ho, que "la

creació del PSU representà per a mi la ereació d'una forma organitzativa de la classe obrera de Catalunya per fer front a la reacció feixista i per cons— tituir una plataforma de llancament del socialisme revolucionaril.Ja havia pre- sidit, uns mesos abans, el congrés d'u- nificació de les Joventuts del PC, de la USC, del PCP i del PSOE a Catalunya i per això considera que "no em sorpre-

nia que es fes el mateix a nivell de partits". En Solé estava aleshores a Reus, úi arribà al PSUC a través d'un

procés que s'inicià en el Bloc Obrer i Camperol i passà per la Unió Socialista

i la JSU, com molts dels joves que mi— litaren en el Partit des de la seva constitució per pensar que "el prole-

tariat de Catalunya disposava per fi d'un partit amb el qual superar la frus tració constant del seu instint lluita- dor".

La majoria dels militants del Partit són, però, de fornades més recents, En- cara que siguin homes d'una certa edat, com Esteve Cerdan , el conegut diri- gent del Baix Llobregat i obrer de "La—

forsa. En Cerdan és d'un poblet d'A-— ragó i arriba a Catalunya, Com milers

de treballadors, a cercar feina, fugint de la gana úi venint a contribuir, amb el seu treball, al brocés d'acumulació de la burgesia catalana,. els anys sei— xanta. "Quan encara no era al Partit —ens exblica- l'any 66, vaig ser elegit delegat sindical i vaig poder veure com es destacaven, a tota la comarca, un seguit de lluitadors. Cap d'ells, però, no se'm va presentar com a militant del PSUC perquè els temps eren molt difi- cils. Va ésser al barri, a Bellvitge —recorda en Cerdan -, que vaig anar tro bant el "Mundo Obrerol a la bústia i On, un dia, em vaig posar en contacte amb l'organització." Ell no ha conegut, com en Solé, la presó als anys quaran- ta, amb les condemnes a mort i la llui- ta aferrisgada d'uns homes que van aconseguir, per exemple, organitzar amb ' èxit una evasió de companya, de la Mo— delo'',o publicar, a l'interior del pre- sidi, "Treball"... Encara que ha rebut en una ocasió la visita de la policia. Van arrencar un cartell del president Allende, que tenia a la paret, i es van endur dos llibres de Lenin. Ara, a casa seva, s'hi pot veure un cartell de Pi- casso, Uns versos de Neruda i un retrat d'Ho Chi Minh. "El més difícil —explica

en Cerdan - van ser els problemes de tipus familiar. Però afegeix amb or-

guil- la meva dona va entendre el que suposava aquest compromís "polític 1

Josep So1é i Barberà

ú. :

Agustí Daura al míting de Terrassa

ella mateixa va a la

lluita."

incorporar-se

En el Partit hi ha essencialment tre balladors, immigrats la majoria, però hi ha també gent molt diversa. ''Darre— rament —ens diu Laria Dolors jalvet, Una noia de 26 anys que hom va poder veure a les darreres Jornades de la Do- na- "les dones que es plantegen canviar la seva condició comencen a pensar que el Partit. és un instrument de militàn- cia valuós." Insisteix, però, que no resulta fàcil. Explica que ella mateixa ha trobat al si del Partit l'el reflex de la úideologia masclista que domina la societat" i que "una dona que enten- gui la seva lluita en una doble direc- ció —com a dona úi com a treballadora— ha de lluitar també dins del Partit per fer canviar les coses". Per fer enten-

dre la seva precisió comenta com, al darrer ple de dones del PSUC, "la di— recció es va adonar que hi ha moltes

companyes que són autèntics quadres del Partit, però que no Ocupen encara el lloc que els correspon perquè l'orga- nització no , ha assimilat encara el que suposa la lluita de la dona per la meva emancipació", La Maria Dolors veu amb molta esperança "els canvis que s'estan produint dins del Partit en aquest sen- tit i. pensa que, si.es confirmen, "mol— tes dones trobaran en . el PSUC un lloo

de militància que donarà una dimensió política i col.lectiva a la seva lluita feministal.

Tots els qui hem entrevistat veuen el Partit com un instrument, com un ajut per al seu combat de classe i po- lític. "No és suficient —diu en Cer- dan - voler defensar els interessos dels treballadors. S'ha de fer correc— tament i per això no n'hi ha prou amb l'instint natural de la classe obre- ra," Ell entén que la militància en el PSUC "''proporciona uns instruments d'a— nàlisi política sense els quals les lluites manquen de perspectiva i la classe obrera es juga el físic sens assolir el protagonisme històric qu li correspon". Per en Solé, el PSU negtà, avui en dia, en condicions d jugar el paper que li correspon perque

ha sabut superar tot el llast i els dogmatismes del passat". Insisteix, però, que "la fi de la clandestinitat

haurà de suposar per al Partit l'ober- tura d'un debat polític profund i l'ac- centuació de la democràcia internal.

Al Partit han vingut també homes i dones de formació cristiana. Hem par- lat amb Agustí Daura, el capellà que participà darrerament en el míting del PSUC a Terrassa i que és militant del nostre Partit des de 1969,: "Va ser al

barri de Can Anglada -explica mossèn Daura- on vaig conèixer els primers comunistes. Eren els homes que més

lluitaven pel barri, per l'amnistia, per tot allò que em movia des de la sortida del Seminari. Vaig comprendre —continua en Daura- que l'acció indi-— vidual no tenia sentit i, d'altra ban-— da, em van convèncer que un creient podia ser militant comunista, que la fe no era incompatible amb una lluita per alliberar l'home de l'explotació," En Daura afirma que la militància va ser fonamental "''per a superar l'obre- risme estret que jo tenia com a guia i per a entendre que la revolució al nog- tre país suposa mobilitzar pel socia- lisme tot el bloc de les forces del treball i de la cultural. I, quan se li planteja la questió de la fe, diu que "potser hi hagi una contradicció entre ser cristià i ser marxista, però aques— ta és una qilestió que no s'ha de posar en primer terme i la dinàmica revolu- cionària ja s'encarregarà — d'aportar respostes a preguntes que ara queden en l'aire per a mi",

Els quatre han vingut al Partit com molts altres, portats per l'empenta de la seva pròpia lluita. Els quatre han trobat en el PSUC un instrument d'ajuda

per a orientar el Combat de cada dia, Il els quatre pengen, com diu la Maria

Dolors Calvet parlant de la dona, que tmoltem coses han de canviar encara en aquests moments en els quals el Partit ha d'assimilar tots els fenòmeng nous que caracteritzen la nostra societat i que estan presents en el debat sobre la

democràcia i el socialisme al nostre paíst,